LA COMARCA
ÍNDEX D'AQUESTA PÀGINA
INFORMACIÓ GENERAL
La comarca del Baix Penedès limita amb l'Alt Penedès, el Garraf, l'Alt Camp i el Tarragonès, té una superfície de 296,45 km² i està dividida en catorze municipis, onze de muntanya i tres de litorals. Els municipis de muntanya o interior són Albinyana (19,37 km²), l'Arboç (14,13 km²), Banyeres del Penedès (12,19 km²), Bellvei (8,27 km²), la Bisbal del Penedès (32,54 km²), Bonastre (24,97 km²), Llorenç del Penedès (4,61 km²), Masllorenç (6,55 km²), el Montmell (72,80 km²), Sant Jaume dels Domenys (24,45 km²) i Santa Oliva (9,65 km²). El litoral del Baix Penedès el conformen Cunit (9,74 km²), Calafell (20,38 km²) i el Vendrell (36,80 km²). Per les característiques orogràfiques del territori, el Baix Penedès ofereix un gran ventall de possibilitats i és un reclam per al turisme de sol i platja, ecològic, enològic, cultural i rural.
Les comunicacions més importants que té són la carretera N-340, la comarcal C-51 (Valls-Vilanova), antiga C-246 , la TP-2125 (el Vendrell - Sant Jaume dels Domenys), la TP-2044 (el Vendrell - Sant Vicenç) i les autopistes AP-7, AP-2 i C-32 (anomenada Pau Casals). La comarca també disposa de dues línies de ferrocarril amb estacions a Cunit, Segur de Calafell, Calafell i Sant Vicenç de Calders (per la costa), i l'Arboç i el Vendrell (per l'interior), que s'uneixen a l'estació de Sant Vicenç de Calders, a Coma-ruga, la qual tanca el vuit ferroviari català per la zona sud. El port de Tarragona està situat a 30 km, i els aeroports de Barcelona i Reus, a 57 km i a 37 km, respectivament.
HISTÒRIA
L'assentament de l'home primitiu al Baix Penedès resta testificat per troballes importants. Són conegudes i estudiades, entre d'altres, les coves de la Graiera (Bellvei), Mas Romeu (Calafell) i Mas Campanera (el Montmell), que han proporcionat als estudiosos abundant material de ceràmica i sílex, que avui enriqueix els nostres museus. Indiquem com a molt interessants les pintures rupestres de la cova de Vallmajor (Albinyana), de tipus 'esquemàtic'. De la cultura megalítica en destaca el menhir anomenat Pedra Alta de Can Ferrer (el Montmell), l'únic exemplar conegut a la comarca i un dels més meridionals del Principat.
Ja a l'albada de la Història, en el període de Hallstatt, assenyalem la necròpoli de Can Canyís (Banyeres del Penedès) com a pròdiga en armes de l'edat del ferro i en indumentària d'excepcional valor. S'han trobat vestigis de poblats iberoromans com el de la Costa (la Bisbal del Penedès). La situació geogràfica, oberta i portell d'entrada cap al nord, fa del Baix Penedès un país de trànsit i de pas de cultures entre Tàrraco i Barcino, unides per la històrica i mil·lenària Via Augusta.
Posteriorment, durant l'edat mitjana, el Baix Penedès va patir, com a gran part de la Península, les invasions dels àrabs pel sud i dels francs pel nord, els quals feien entre ells les anomenades guerres entre 'moros i cristians' per aconseguir el domini del territori. La gent d'aquí feia costat als francs i daten d'aquella època nombroses fortificacions de guaita i defensa, com les de Banyeres del Penedès i Lleger, i diversos castells.
Al cap d'uns anys, les nostres terres van gaudir d'un període d'independència amb els comtes de Barcelona, que després van passar a ser reis d'Aragó. Aleshores la nostra comarca depenia del monestir de Sant Cugat, als monjos del qual els nostres pagesos pagaven l'anomenat 'delme'. D'aquí ve el nom d'una casa medieval que encara es conserva al municipi de Bonastre.
Al segle XVII, la fatídica Guerra dels Segadors causa estralls a la comarca per la insurrecció general dels camperols, exasperats per la fam i la pressió senyorial. Tant en aquesta guerra com en la de Successió, al segle XVIII, la vila del Vendrell va inclinar-se a favor dels Felips, a causa de la poderosa oligarquia local, i hi van haver enfrontaments entre municipis veïns, com ara el Vendrell i la Bisbal...
En una comarca com la nostra, que vivia de la terra, l'epidèmia de la fil·loxera va encetar, a finals del XIX, una profunda crisi vitícola, i a principis del XX, a causa de la contaminació de les aigües del Tomoví, s'estén una epidèmia de còlera entre la població, la qual minva de nou a conseqüència de la Guerra Civil. A partir del 1979, ja amb un sistema democràtic, esclaten a la comarca el turisme i la construcció.
IDENTITAT CULTURAL
Gastronomia
A l'hivern és habitual de menjar el xató, l'amanida d'escarola guarnida amb bacallà esqueixat, tonyina fresca, anxoves i olives i ben marinada amb una suculenta salsa condimentada a base de nyores i fruita seca torrada. Sol acompanyar-se d'assortiment de truites de verdures del temps. Cal també fer esment de la coca enramada amb espinacs i mongetes o amb la variant de llom de porc o arengades a la brasa, al gust. Aquests plats, de molt de cos, demanen l'acompanyament d'un bon vi o cava de la terra de la Denominació d'Origen Penedès, de reconeguda anomenada. Cap al nord de la comarca hom pot tastar les graellades de carn amb rovellons –quan n'és l'època– i el civet de senglar. Als pobles del litoral, prop del Garraf, es pot menjar el bull de tonyina, l'all cremat o l'arròs a banda.
Entre les postres típiques anomenarem els bufats, en tot temps, i les orelletes per Quaresma. A les fassines del Vendrell es produeix el resolis, un licor d'aiguardent aromatitzat amb anís o canyella –d'origen italià– que els escrits diuen que es bevia amb complaença a la cort de França. El resolis lliga molt bé amb la pastisseria dolça.
Folklore
El Baix Penedès conserva una antiga i potent tradició castellera. El Vendrell i l'Arboç tenen agrupacions pròpies. És fora de tot dubte la importància històrica i la contribució dels Nens del Vendrell a la renaixença castellera actual. A l'Arboç i a la Bisbal del Penedès hi tenen lloc importants exhibicions durant la festa major, a càrrec de diverses colles de castellers.
Són també característics el ball de bastons, el ball de diables, els gegants i capgrossos, els grallers, els xanquers i tots els elements relacionats amb el bestiari de foc, com el Caramot del Vendrell o els dracs de la majoria de les poblacions. Tant l'esbart Pau Casals, del Vendrell, com el Sant Julià, de l'Arboç, dignifiquen i representen arreu les danses del país.
Arreu de la comarca se celebren les festes de Carnaval, amb rues que en alguns municipis són multitudinàries; per Nadal són típiques les representacions dels Pastorets Musicals al Vendrell, per Sant Antoni Abat (17 de gener) hi tenen lloc els tradicionals Tres Tombs, i per Pasqua Florida la societat coral de La Lira Vendrellenca manté viva la celebració de la diada cantant caramelles.
