Informació financera i Memòries

 
La vessant econòmica d'una administració pública té tres àmbits diferenciats:
 
El primer, de caràcter jurídic, es basa en l'acte d'un poder superior que n'autoritza un d'instrumental perquè pugui fer unes despeses concretes, limitades econòmicament. D'això se'n diu pressupost i té caràcter de previsió a executar en un termini determinat (normalment un any), acabat el qual, s'avalua i se'n fa la liquidació. La diferència entre allò previst i allò executat és el que s'anomena romanent, que no s'ha de confondre amb el benefici o la pèrdua.
 
El segon és l'econòmic i patrimonial. Aquest és el món de la comptabilitat financera. Dins d'aquest àmbit interessa conèixer l'origen dels diners, el passiu del balanç; en què s'han gastat o invertit, actiu del balanç, i si l'organització econòmicament guanya o perd en la seva gestió ordinària i extraordinària (benefici o pèrdua al compte de resultats). També interessa saber si les masses patrimonials d'actiu i passiu són coherents, si l'estructura econòmica és sòlida o no, i si podrà complir o no puntualment les seves obligacions (solvència). Això queda reflectit en un document anomenat estat de fluxes d'efectiu, i en els indicadors de l'anàlisi de balanços. L'àmbit econòmic i patrimonial, de fet, és present a qualsevol unitat econòmica, ja sigui una empresa privada, un particular o una administració.
 
El tercer i darrer és l'analític. Aquest és l'àmbit de la comptabilitat de costos (posteriorment dita analítica o científica), mitjançant la qual s'analitza per què es guanya o perd en la producció de cada servei, la manera en què aquests interactuen (sinergies, economies d'escala..), quin és el seu grau de cobertura, quin són els costos d'estructura de l'organització, etc. S'estableixen indicadors de gestió amb la finalitat d'avaluar si s'han assolit els objectius inicials (eficàcia), a quin cost real s'han aconseguit aquests objectius (eficiència), si els aprovisionaments han estat adquirits per sobre o per sota del preu mitjà de mercat (economia), etc. És a dir, tot allò relacionat amb la gestió racional d'una organització.

Esquemàticament:

Àmbit pressupostari
  • Pressupost inicial aprovat
  • Modificacions de crèdit (canvis durant l'exercici)
  • Liquidació
Àmbit patrimonial
  • Balanç
  • Compte de resultats
  • Estat d'origen i aplicació de fons
  • Inventari de béns
  • Memòria financera
Àmbit analític
  • Memòria del rendiment dels serveis
 
La normativa que regula l'activitat financera local és la següent:
General
  • Llei reguladora de les hisendes locals, text refós aprovat per Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març
  • Llei orgànica 2/2012, de 27 d'abril, d'estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera
  • Llei orgànica 9/2013, de 20 de desembre, de control del deute comercial en el sector públic
Pressupostària
  • Reial decret 500/1990, de desenvolupament LRHL en matèria de pressupostos
  • Ordre EHA/3565/2008, de 3 de desembre, per la qual s'aprova l'estructura dels pressupostos de les entitats locals (pressupost 2010 i següents), modificada per Ordre HAP/419/2014, aplicable als pressupostos de 2015 i següents.
  • Ordre HAP/2105/2012, d'1 d'octubre, que desenvolupa les obligacions de submninistre d'informació previstes a la LO 2/2012.
Comptable
  • Ordre EHA/4041/2004, de 23 de novembre de 2004, per la qual s'aprova la instrucció de comptabilitat local, model normal (a partir del pressupost 2015, Ordre HAP/1781/2013, 20 de setembre)
  • Ordre EHA/1037/2010, de 13 d'abril, aprova el pla general de comptabilitat pública
  • Resolució IGAE de 28 juliol 2011, criteris per l'elaboració d'informació sobre costos i indicadors de gestió